Psitaciformes
| Psittaciformes | |
|---|---|
Kakapó, ocell endèmic de Nova Zelanda que no pot volar, i que es troba en perill d'extinció. És el lloro més gran del món.
|
|
|
|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Psittaciformes Wagler, 1830 |
| Famílies | |
| Distribució | |
 |
|
 |
|
Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies. Sovint se'ls denomina genèricament lloros, malgrat que les diferents espècies poden tenir altres noms comuns com ara periquitos, guacamais, agapornis o cacatues. Altres vegades s'utilitza la paraula lloro d'una manera més restringida, amb el sentit de membre de la família Psittacidae. També es pot fer referència amb aquesta paraula a les espècies que presenten determinat aspecte extern, caracteritzat per una cua no excessivament llarga.[1]
Contingut
Morfologia[modifica]
- Fan entre 8 i 100 de llargària.
- Tenen el bec robust i corb.
- Mandíbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l'extrem escapçat.
- Els narius s'obren a la cera de la base del bec.
- El coll és curt.
- Les clavícules són poc desenvolupades o manquen.
- Els tarsos són curts i forts.
- Bons òrgans prènsils amb els quals poden grimpar òptimament, sobretot amb l'ajut del bec.
- Plomatge de colors vius amb combinacions des del roig lluent fins al púrpura llampant.
Alimentació[modifica]
Mengen llavors, baies, fruits dels arbres i, els que viuen en captivitat, també pa i enciam.
Hàbitat[modifica]
Solen viure en selves de regions tropicals i subtropicals.
Distribució geogràfica[modifica]
Viuen a Austràlia, Nova Guinea, Oceania, Àfrica, al sud-est d'Àsia, a l'Amèrica del Sud (només al Brasil n'hi viuen 70 espècies diferents) i a l'Amèrica Central fins a Mèxic.
Costums[modifica]
Són nidícoles.
Taxonomia[modifica]
Taxonomia[modifica]
Diversos autors consideren aquest ordre germà dels passeriformes.[2][3] Hi ha hagut diverses investigacions [4][5] que han propiciat la classificació d’aquest ordre en tres famílies, amb diverses subfamílies i divisions menors:[6]
- Família dels estrigòpids (Strigopidae), amb dos gèneres i 4 espècies.[7] que també s'ha denominat nestòrids (Nestoridae).
- Família dels cacatuids (Cacatuidae), amb 7 gèneres i 21 espècies.
- Família dels psitàcids (Psittacidae).
- Subfamília psittacinae.
- Subfamília arinae.
- Tribu Amoropsittacini.
- Tribu Brotogerini.
- Tribu Androglossini
- Trinu Forpini.
- Tribu Arini.
- Subfamília Psittrichasinae
- Subfamília Psittaculinae
- Tribu Psittaculini
- Tribu Psittacellini
- Tribu Pezoporini
- Tribu Platycercini
- Tribu Agapornithini
- Tribu Loriini
Referències[modifica]
- ↑ Lloro a l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ SJ Hackett, R.T. Kimball, S. Reddy, R.C.K. Bowie, E.L. Braun, M.J. Braun, J.L. Chojnowski, W.A. Cox, K-L. Han, J. Harshman, C.J. Huddleston, B.D. Marks, K.J. Miglia, W.S. Moore, F.H. Sheldon, D.W. Steadman, C.C. Witt, i T. Yuri (2008), A phylogenetic study of birds reveals their evolutionary history, Science 320, 1763-1767.
- ↑ E.D. Jarvis, S. Mirarab, A.A. Aberer, et al. (2014), Whole-genome analyses resolve early branches in the tree of life of modern birds, Science 346, 1320-1331.
- ↑ Schirtzinger, E.S. Tavares, L.A. Gonzales, J.R. Eberhard, C.Y. Miyaki, J.J. Sanchez, A. Hernandez, H. Müeller, G.R. Graves, R.C. Fleischer, i T.F. Wright (2012), Multiple Independent Origins of Mitochondrial Control Region Duplications in the Order Psittaciformes, Mol. Phylogenet. Evol. 64, 342-356.
- ↑ M. Schweizer, M. Güntert, O. Seehausen, S.T. Hertwig (2010), The evolutionary diversification of parrots supports a taxon pulse model with multiple trans-oceanic dispersal events and local radiations, Mol. Phylogenet. Evol. 54, 984-994.
- ↑ Cladograma a la pàgina de John H Boyd
- ↑ Els Psitaciformes a la classificació de la COI
- ↑ Els psitaciformes a la UICN.
Enllaços externs[modifica]
- Els psitaciformes a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Vídeos i informació diversa de psitaciformes. (anglès)
- Informació sobre els psitaciformes. (francès) i (anglès)
- Enregistraments sonors de psitaciformes. (anglès)
- Els psitaciformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
|
|
||||||
