1940
|
1940 |
|
|---|---|
| Ans : 1937 1938 1939 1940 1941 1942 1943 Decennis : Cronologia mesadièra : Cronologias tematicas : Autres calendièrs : |
|
Aquesta pagina concernís l'an 1940 del calendièr gregorian.
Somari
Eveniments[modificar | modificar la font]
Occitània[modificar | modificar la font]
França[modificar | modificar la font]
- 18 de mai - Philippe Pétain es nomenat viceprimièr ministre de França.
- 26 de mai - Evacuacion de Dunquèrca per las tropas britanicas.
- 6 de junh - Primièr bombardament de París per la Luftwaffe.
- 17 de junh - Philippe Pétain es nomenat primièr ministre francés e comença de negociacions amb los alemands.
- 21 de junh - Lo regim de Pétain signa a Compenha la patz amb los alemands.
- 24 de junh - Lo regim de Pétain signa la patz amb Itàlia.
Euròpa[modificar | modificar la font]
- 15 de mai - Segonda Guèrra Mondiala: rendicion de las tropas neerlandesas.
- 17 de mai - Las tropas alemandas ocupan Brussèlas.
- 17 de junh - L'Union Sovietica ocupa los estats baltics d'Estònia e de Letònia.
- 30 de junh - Las tropas alemandas ocupan Guernesey.
- 3 d'agost - Letònia, Estònia e Lituània son incorporadas a l'Union Sovietica.
- 14 de novembre - Bombardament de Coventry, Anglatèrra pels avions alemands.
- 16 de novembre - En responsa al bombardament de Coventry, comença lo bombardament d'Amborg, en Alemanha (lo resultat a la fin de la guèrra foguèt 50 000 mòrts dins aquesta vila).
Union Sovietica[modificar | modificar la font]
Au començament de l'annada, perseguida de la Guèrra d'Ivèrn còntra Finlàndia. Aprofichant la fin de l'ivèrn, lei Sovietics engatjèron de mejans fòrça importants per conquistar lei regions frontalieras de Leningrad qu'èran son objectiu. Pasmens, l'importància dei pèrdas obliguèt lo govèrn sovietic de negociar la fin de la guèrra sus la basa d'aquelei conquistas. Ansin, lo 13 de març, la guèrra s'acabèt ambé l'annexion d'unei regions au nòrd de Leningrad. Pasmens, la vila èra totjorn situada a una distància febla de la frontiera e lo bilanç uman de la guèrra èra catastrofic per l'Armada Roja ambé mai de 125 000 mòrts e de 260 000 bleçats. L'unica consequéncia positiva per lei fòrças sovieticas foguèt lo començament d'una modernizacion activa deis armaments e de l'entraïnament deis oficièrs per redreiçar sei capacitats militaras afeblidas per lei purgas de 1936-1938.
Puei, dins lo corrent de junh, Stalin decidèt d'aprofichar la desfacha francobritanica e la mobilizacion de l'armada alemanda a l'oèst per ocupar Estònia, Letònia e Lituània. L'operacion se debanèt sensa dificultat vertadiera e leis administracions localas foguèron aisament liquidadas au profiech de govèrns provisòris comunistas que demandèron lèu l'adesion de sei país a l'Union Sovietica dins lo corrent de julhet e d'aost. 170 000 abitants, generalament eissits de l'administracion auta, de l'armada, de la borgesiá ò dau clergat foguèron arrestats, desportats ò dirèctament executats.
Mond[modificar | modificar la font]
- 10 de junh - Canadà declara la guèrra a Itàlia.
- 27 de setembre - Alemanha, Itàlia e Japon signan un pacte tripartit.
Arts[modificar | modificar la font]
Sciéncias e tecnicas[modificar | modificar la font]
Fisica[modificar | modificar la font]
Descubèrta deis elements transuranics per Edwin McMillan (1907-1991).
Medecina[modificar | modificar la font]
Descubèrta dau factor rhesus per l'Austrian Karl Landsteiner (1868-1943) e leis Estatsunidencs Alexander Solomon Wiener (1907-1976) e Philip Levine (1900-1987. Aquò permetèt d'explicar certaneis accidents de transfusion sanguina non liada au sistèma ABO e de melhorar la tecnica e la seguritat dei transfusions.
Economia[modificar | modificar la font]
Naissenças[modificar | modificar la font]
- 4 de genièr - Brian David Josephson, fisician galés, Prèmi Nobel
- 4 de genièr - Gao Xingjian, escrivan chinés, Prèmi Nobel de Literatura
- 8 de genièr - Miguel Ángel Rodríguez, president de Còsta Rica
- 17 de genièr - Tabaré Ramón Vázquez Rosas, president d'Uruguai
- 20 de genièr - Mandé Sidibé, primièr ministre de Mali (m. 2009)
- 24 de genièr - Joachim Gauck, president d'Alemanha
- 27 de genièr - Graham Chapman, actor britanic (m. 1989)
- 7 de febrièr - Toshihide Maskawa, fisician japonés, Prèmi Nobel
- 9 de febrièr - John Maxwell Coetzee, escrivan sudafrican, Prèmi Nobel de Literatura
- 17 de febrièr - Gene Pitney, cantaire american (m. 2006)
- 18 de febrièr - Fabrizio De André, cantaire italian (m. 1999)
- 19 de febrièr - Smokey Robinson, cantaire american
- 23 de febrièr - Peter Fonda, actor american
- 28 de febrièr - Mario Andretti, pilòt american de Formula 1
- 2 de març - Mamnoon Hussain, president de Bangladèsh
- 9 de març - Raúl Juliá, actor de Puerto Rico (m. 1994)
- 10 de març - Chuck Norris, actor american
- 12 de març - Al Jarreau, cantaire american
- 16 de març - Bernardo Bertolucci, escrivan e director de cinèma italian
- 21 de març - Solomon Burke, cantaire e musician american (m. 2010)
- 26 de març - James Caan, actor american
- 30 de març - Astrud Gilberto, cantaira brasilièra
- 1 d'abril - Wangari Maathai, ambientalista de Kenya, Prèmi Nobel de la Patz
- 12 d'abril - Herbie Hancock, musician american
- 13 d'abril - Jean-Marie Gustave Le Clézio, escrivan francés, Prèmi Nobel
- 16 d'abril - Reina Margarida II de Danemarc
- 18 d'abril - Joseph L. Goldstein, scientific american, Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina
- 25 d'abril - Al Pacino, actor american
- 26 d'abril - Giorgio Moroder, compositor e disc-jòquei italian
- 29 d'abril - Peter Arthur Diamond, economista american, Prèmi Nobel
- 2 de mai - Manuel Esquivel, primièr ministre de Belize
- 8 de mai - Ricky Nelson, cantaire american (m. 1985)
- 24 de mai - Joseph Brodsky, poèta rus, Prèmi Nobel de Literatura (m. 1996)
- 29 de mai - Farooq Leghari, president de Paquistan
- 7 de junh - Tom Jones, cantaire galés
- 8 de junh - Nancy Sinatra, cantaira americana
- 17 de junh - George Akerlof, economista american, Prèmi Nobel d'Economia
- 22 de junh - Abbas Kiarostami, director iranian de cinèma
- 3 de julhet - Jerzy Buzek, primièr ministre de Polonha
- 6 de julhet - Nursultan Nazarbayev, president de Cazacstan
- 7 de julhet - Ringo Starr, musician britanic (The Beatles)
- 22 de julhet - George Clinton, musician american
- 3 d'agost - Martin Sheen, actor american
- 7 d'agost - Jean-Luc Dehaene, primièr ministre de Belgica
- 23 d'agost - Thomas Steitz, quimista american, Prèmi Nobel
- 3 de setembre - Eduardo Galeano, escrivan e jornalista uruguaian (m. 2015)
- 5 de setembre - Raquel Welch, actritz americana
- 7 de setembre - Abdurrahman Wahid, president d'Indonesia (m. 2009)
- 13 de setembre - Óscar Arias, president de Còsta Rica, Prèmi Nobel de la Patz
- 20 de setembre - Taro Aso, primièr ministre de Japon
- 9 d'octobre - John Lennon, cantaire e compositor britanic, membre de The Beatles (m. 1980)
- 15 d'octobre - Peter Doherty, immunologista australian, Prèmi Nobel
- 23 d'octobre - Pelé (nascut Edson Arantes do Nascimento), fotbolaire brasilièr
- 5 de novembre - Jaime Roldós Aguilera, president d'Eqüator (m. 1981)
- 18 de novembre - Qaboos bin Said Al Said, sultan d'Oman
- 22 de novembre - Terry Gilliam, realizator de cinèma e actor american
- 25 de novembre - Percy Sledge, cantaire american (m. 2015)
- 27 de novembre - Bruce Lee, actor american (m. 1973)
- 29 de novembre - Denny Doherty, cantaire american (The Mamas & the Papas) (m. 2007)
- 1 de decembre - Richard Pryor, actor american de comèdias (m. 2005)
- 1 de decembre - Elena Mandroux, metgessa e politiciana occitana
- 2 de decembre - Raimon, cantaire valencian
- 10 de decembre - Fríða Áslaug Sigurðardóttir, escrivan islandés (m. 2011)
- 12 de decembre - Dionne Warwick, cantaira americana
- 21 de decembre - Frank Zappa, compositor e musician american (m. 1993)
- Robert Franklin Gish, escrivan amerindian (cherokee)
- Ali Saïbou, president de Nigèr (m. 2011)
Decèsses[modificar | modificar la font]
- 26 de febrièr - Michael Hainisch, president d'Àustria (n. 1858)
- 2 de març - Ricardo Miró, escrivan e poèta de Panamà (n. 1883)
- 10 de març - Mikhail Bulgakov, escrivan rus-sovietic (n. 1891)
- 16 de març - Selma Lagerlöf, escrivan suedesa, Prèmi Nobel (n. 1858)
- 26 de març - Spyridon Louis, atlèta grèc (n. 1873)
- 26 d'abril - Carl Bosch, quimista alemand, Prèmi Nobel (n. 1874)
- 20 de mai - Verner von Heidenstam, escrivan suedés, Prèmi Nobel (n. 1859)
- 1 de junh - Alfred Loisy, teologian francés (n. 1857)
- 17 de junh - Arthur Harden, quimista britanic, Prèmi Nobel (m. 1865)
- 29 de junh - Paul Klee, artista soís (m. 1879)
- 21 d'agost - Leon Trotsky, revolucionari rus (m. 1879)
- 29 d'agost - Arthur De Greef, compositor bèlga (n. 1862)
- 30 d'agost - Joseph John Thomson, fisician anglés, Prèmi Nobel (n. 1856)
- 5 de setembre - Charles de Broqueville, primièr ministre de Belgica (n. 1860)
- 11 de setembre - Neville Chamberlain, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1869)
- 27 de setembre - Julius Wagner-Jauregg, neuroscientific austriac, Prèmi Nobel (n. 1857])
- 27 de setembre - Walter Benjamin, filosòf marxista alemand (n. 1892)
- 16 d'octobre - Tom Mix, actor american (n. 1880)
- 3 de novembre - Manuel Azaña, president d'Espanha (n. 1880)
- 9 de novembre - Neville Chamberlain, primièr ministre del Reialme Unit (n. 1869)
- 18 de novembre - Ion Inculeț, president de Moldova (n. 1884)
- 27 de novembre - Nicolae Iorga, primièr ministre de Romania (n. 1871)
- 19 de decembre - Kyösti Kallio, president de Finlàndia (n. 1873)
- 21 de decembre - F. Scott Fitzgerald, escrivan american (n. 1896)
Prèmi Nobel[modificar | modificar la font]
- Prèmi Nobel de Fisica : non atribuit
- Prèmi Nobel de Quimia : non atribuit
- Prèmi Nobel de Fisiologia o Medecina : non atribuit
- Prèmi Nobel de Literatura : non atribuit
- Prèmi Nobel de la Patz : non atribuit
