Aquesta exposició de la Col·lecció MACBA proposa una sèrie de recorreguts artístics estructurats en tres grans àmbits: experiència, temps i conflicte. La col·lecció d’un museu constitueix un dels seus àmbits principals de treball, però també configura la seva identitat i en determina la capacitat d’interactuar amb el present.
Els treballs inclosos a Col·lecció MACBA 31 qüestionen les diverses formes de conflicte en el món actual, reflexionen sobre la relació de l’art amb si mateix i sobre la seva capacitat d’interpel·lar la realitat, alhora que reivindiquen l’experiència sensorial, la corporalitat i la vivència del temps com a condicions essencials de l’experiència artística.
La mostra aplega 85 obres de 50 artistes d’arreu del món que comprenen un període cronològic de més de cinc dècades, des de 1959 fins a 2014.
Els artistes a l’exposició són: Francesc Abad, Vito Acconci, Agustín Parejo School, Francis Alÿs, Frederic Amat, Martí Anson, Art & Language, ASPEN, Jordi Benito, Marcel Broodthaers, Mircea Cantor, Étienne Chambaud, Octavi Comeron, Alice Creischer, Harun Farocki, Hans-Peter Feldmann, León Ferrari, Esther Ferrer, Peter Fischli & David Weiss, Carlos Garaicoa, Luís Gordillo, Dan Graham, Eulàlia Grau, Grup de Treball, Hans Haacke, Joan Jonas, Joaquim Jordà, David Lamelas, Aníbal López, Babette Mangolte, Piero Manzoni, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Adrián Melis, Fina Miralles, Muntadas, Bruce Nauman, Pere Noguera, Àngels Ribé, Pedro G. Romero, Allan Sekula, Andreas Siekmann, Takis, Francesc Torres, Lawrence Weiner i Krzysztof Wodiczko.
Comissaris: Ferran Barenblit i Antònia Maria Perelló
EXPERIÈNCIA
“... crear alguna cosa que experimenti l’entorn, que hi reaccioni, que canviï, que sigui inestable…”
Hans Haacke
L’experimentació amb elements i processos de la natura, la percepció sensorial i l’esforç per fer visibles fenòmens o canvis físics que habitualment passen desapercebuts a l’ull humà han estat objecte d’atenció per part de l’art des dels anys setanta del segle passat, tal i com evidencien les peces d’aquesta secció.
La Teoria General de Sistemes de Ludwig von Bertalanffy –que defineix l’ésser viu com un sistema obert– va influenciar Hans Haacke a l’hora de concebre el Condensation Cube (1965). L’obra, inclosa a l’exposició, involucra físicament a l’espectador que, amb la seva presència, altera la diferència de temperatura entre l’interior i l’exterior del cub i això modifica l’estat de les gotes d’aigua que es van formant a les seves parets.
Per la seva banda, Entrevendo (1970/1994), la gran instal·lació multisensorial de Cildo Meireles, convida l’espectador a viure una experiència sinestèsica accedint amb dos glaçons d’aigua a la boca a l’interior d’una estructura horitzontal troncocònica on circula aire calent.
Ens acompanyen també en aquest recorregut experiencial les intervencions d’Àngels Ribé, les obres inicials de Muntadas o els treballs conceptuals de Piero Manzoni o d’Art & Language, entre d’altres.
TEMPS
“No treballo amb personatges, sinó amb idees i formes. D’acord amb els participants transformo un espai i un temps. [...] Cada performance és única”
Joan Jonas
L’experimentació sensorial porta implícit un treball amb el cos que aboca a l’acció i al moviment, manifestacions en què el temps resulta un factor decisiu.
La pràctica performativa es va convertir en camp de proves per artistes com Jordi Benito, Fina Miralles, Francesc Abad, Esther Ferrer i Àngels Ribé, que van documentar les seves accions fotogràficament. Joan Jonas va ser pionera a enregistrar-les i, en aquesta línia, hi trobem també obres de Vito Acconci, Dan Graham i Gordon Matta-Clark. Més endavant, Babette Mangolte incorpora el moviment com a matèria artística de primer ordre, mentre que les instal·lacions de David Lamelas i Hans-Peter Feldmann, així com les exploracions de Francis Alÿs, Frederic Amat o Martí Anson, fan del temps i la durada el seu àmbit de recerca.
CONFLICTE
“Com podem produir un art que promogui el diàleg, en comptes d’una acrítica afirmació pseudopolítica?”
Andreas Siekmann
Aquest darrer àmbit recull algunes de les realitats que travessen el món contemporani, com ara el conflicte, la frontera i la migració. A la torre de l’edifici Meier, la instal·lació If You See Something... (2005) de Krzysztof Wodiczko n’ofereix una imatge global mitjançant diverses escenes que reprodueixen situacions d’abús de poder. Si Carlos Garaicoa, Marcel Broodthaers, Étienne Chambaud i Pere Noguera investiguen la idea de mur i de mapa, Pedro G. Romero, León Ferrari i Alice Creischer recuperen algunes formes de violència històrica recent. Harun Farocki, en la seva trilogia fílmica, mostra la irrupció de la tecnologia bèl·lica en la vida civil. Mircea Cantor evoca, d’una manera molt física, la realitat dels desplaçats i Allan Sekula retrata la comunitat humana que va ocupar els carrers de Seattle al 1999 manifestant-se contra el capital. Els uns i els altres posen en el punt de mira la necessitat urgent de repensar el conflicte.
El treball a les societats contemporànies i els abusos que se’n deriven centren les propostes d’artistes com Étienne Chambaud, Eulàlia Grau, Joaquim Jordà, Octavi Comeron, Adrian Melis i de col·lectius com Grup de Treball i Agustín Parejo School. La violència social constitueix el rerefons de les obres d’Aníbal López, mentre que els efectes en l’espai públic de les relacions de poder sorgides als anys noranta es despleguen en la instal·lació d’Andreas Siekmann.
Col·lecció MACBA 31 posa així de manifest les fissures d’un món global que perpetua formes de treball associades a la desigualtat i geopolítiques del conflicte. Un món interpel·lat per la pràctica artística, que ja no entén el posicionament de l’art si no és com a agent crític.
