Xivtà
|
Xivtà | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
| Part de | Ruta de l'encens - ciutats del desert del Nègueb | |||
| Característica | ||||
| Superfície | 6.655 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Localització |
Desert del Nègueb | |||
| ||||
| Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Tipus | Cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 2005 (29a Sessió), Criteris PH: (iii),(v) | |||
| Identificador | 1107 | |||
|
| ||||
Xivtà (en hebreu שבטה) Subayta o Isbayta, és un antic establiment del Nègueb al sud d'Israel i Palestina. El nom és d'origen nabateu, i en grec es va dir Sobata. Es troba a la Ruta de l'encens - ciutats del desert del Nègueb. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005 i el govern israelià té declarada la zona com a Parc Nacional.
Les ruïnes de Subayta es troben a 43 km al sud-oest de Beerxeba. Foren visitades per E. H. Palmer el 1870 i, posteriorment, han estat excavades diverses vegades. Fou nabatea, romana i bizantina i era un centre agrícola sense muralles. Els àrabs hi van arribar vers 638 i es va construir una mesquita, però al segle viii o IX fou abandonada. Modernes teories suggereixen que, en realitat, només fou un establiment bizantí i estació per als pelegrins que anaven al mont Sinaí; això es basa en l'anàlisi dels sistemes de regadiu, tots seguint les estructures bizantines; fins ara, el predomini d'estructures bizantines s'atribuïa a les restes d'una comunitat monàstica establertes sobre les runes d'un poble nabateu i per un temps breu romà.
Hi ha tres esglésies bizantines, dues premses de vi, àrees residencials i edificis administratius.
Enllaços externs[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xivtà |