Stephen Hawking

Stephen Hawking
Stephen Hawking el 1974 als locals de la NASA.
Dades biogràfiques
Naixement	Stephen William Hawking 8 de gener de 1942 Oxford
Mort	14 de març de 2018 (76 anys) Cambridge
Residència	Regne Unit
Ètnia	Britànics
Religió	Ateisme
Alma mater	Trinity Hall (1962–1966) University College . física (1959–1962) St Albans School (1952–) St Albans High School for Girls
Activitat professional
Tesi	Properties of expanding universes (1966)
Director de tesi	Dennis Sciama
Camp de treball	Relativitat general, gravetat quàntica, física teòrica i cosmologia
Ocupació	Físic teòric, cosmòleg, astrofísic, matemàtic, pedagog, escriptor científic, professor d'universitat, físic i escriptor de no-ficció
Ocupador	Institut Perimeter de Física Teòrica (2008–2018) Gonville and Caius College (1965–1969) Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge (1962–1965) Universitat de Cambridge
Mestres	Dennis Sciama
Deixebles	Bruce Allen, Raphael Bousso, Bernard Carr, Fay Dowker, Gary Gibbons, Raymond Laflamme, Don Page, Malcolm Perry i Wu Zhongchao
Trajectòria Anys Equip Competicions - University College Boat Club
Obra
Obres destacades	Breu història del temps God Created the Integers The Dreams That Stuff Is Made of: The Most Astounding Papers of Quantum Physics and How They Shook the Scientific World On the Shoulders of Giants Forats negres i universos primitius i altres assajos L'univers en una closca de nou My Brief History
Estudiants de doctorat	Don Page i Wu Zhongchao
Altres dades
Partit polític	sense valor
Cònjuge	Jane Wilde Hawking (1965–1995) Elaine Mason (1995–2006)
Fills	Lucy Hawking Robert Hawking Tim Hawking
Premis i reconeixements
(2015)  Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement (2015)  Medalla Bodley (2013)  Breakthrough Prize in Fundamental Physics Prize (2012)  Premi Memorial Robert A. Heinlein (2009)  Medalla Presidencial de la Llibertat (2008)  Premi Fonseca (2006)  Medalla Copley (2005)  Medalla del Bicentenari James Smithson (2003)  Medalla Oskar Klein (2003)  Premi Michelson-Morley (2002)  Royal Society Prizes for Science Books (1999)  Premi Naylor (1999)  Medalla Albert (1999)  Premi Lilienfeld (1998)  Premi Andrew Gemant (juny 1991)  Premi Marcel Grossmann de ICRANet (1990)  Doctor honoris causa de la Universitat Harvard (1989)  Doctor honoris causa de la Universitat de Cambridge (1989)  Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia (1989)  Orde dels Companys d'Honor (1989)  Medalla d'Or del CSIC (1988)  Premi Wolf en Física (1987)  Medalla Dirac (1985)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (23 febrer 1982)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (1981)  Medalla Franklin (1979)  Medalla Albert Einstein (1978)  Doctor honoris causa de la Universitat d'Oxford (1978)  Premi Albert Einstein (1976)  Medalla Hughes (1976)  Premi Dannie Heineman de física matemàtica (1976)  Medalla i Premi Maxwell (17 abril 1975)  Medalla Pius XI (1975)  Medalla Eddington (1966)  Premi Adams  Membre de la Royal Society of Arts  Doctor honoris causa de la Universitat de Princeton
Signatura
Lloc web	Lloc web oficial

Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic anglès.

Biografia

Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra mundial. Quan Stephen tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a escola i després al Col·legi Major Universitari d'Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, malgrat que son pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no gaire treball, se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.

Posteriorment, Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Dennis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el doctorat va passar a ser investigador, i més tard professor al Col·legi de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des del 1979 ocupà el lloc de professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del reverend Henry Lucas, el qual havia estat membre del parlament per la universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, el 1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec el va mantenir fins a l'1 de novembre del 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green. Va morir el 14 de març de 2018 als 76 anys, coincidint amb el Dia Pi.

Investigacions

Stephen Hawking treballà en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle xx. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.

Sobre la pregunta de Déu, hi ha una evolució en el pensament de Hawking, que conclou que no fa falta la seva existència per a l'existència de l'univers.

«	No dic que Déu no existexi. Déu és el nom que la gent li dona a la raó per què som aquí. Però, crec que aquesta raó són les lleis de la física i no algú amb qui podem tenir una relació personal.	»
— Stephen Hawking

«	Hom podria preguntar què hi havia abans, però la resposta és que no hi havia res abans del "big bang", de la mateixa manera que no hi ha res més al sud del pol sud.	»
— Stephen Hawking

Esclerosi lateral amiotròfica

Hawking estava afectat d'una discapacitat severa des que se li va diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li va impedir mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment, els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d'aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que van sobreviure molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat.

El 1985, va patir una traqueotomia i des de llavors va utilitzar un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment, va anar perdent l'ús de braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent-hi la força del coll per a mantenir el cap dret; la seva mobilitat era pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitzava en públic estava controlada per un ordinador que Hawking dirigia mitjançant lleus moviments de cap i ulls, cosa que també li permetia seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.

Reconeixements

El professor Hawking tenia dotze doctorats honorífics, va guanyar el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. Era receptor de nombrosos premis, guardons i medalles, i era Membre d'Honor de la Royal Society i de la US National Academy of Sciencies. Stephen Hawking va continuar combinant la vida en família (té tres fills i un net) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.

• 1975 - Eddington Medal
• 1985 - Gold Medal of the Royal Astronomical Society
• 1988 - Wolf Prize - in Physics
• 1989 - Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia
• 1999 - Julius Edgar Lilienfeld Prize de l'American Physical Society
• 2006 - Medalla Copley

Publicacions

Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:

• Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
• Relativitat general: revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
• 300 anys de gravetat amb W. Israel.

Stephen Hawking ha publicat cinc llibres de divulgació:

• Breu història del temps, el seu èxit de vendes (Bantam Press, 1988)
• Forats negres i universos bebès i altres assajos (Bantam Books, 1993)
• L'univers en una closca de nou (2001)
• Brevíssima història del temps (2003)
• El gran disseny (2010)

Enllaços externs

• (anglès) Pàgina de Stephen Hawking.
• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1989.

Articles a la xarxa

• (anglès) Emma Ross, Stephen Hawking celebra els anys, 7 de gener de 2002, LA Times , LA Times.
• (anglès) Hawking celebrates own brief history, 7 de gener de 2002, BBC.
• (anglès) Black holes turned "inside out", 22 de juliol de 2004, BBC.
• (anglès) Colonies in space may be only hope, says Hawking 16 d'octubre del 2001, The Daily Telegraph.