Stephen Hawking
Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018),[1] fou un físic anglès.
Contingut
Biografia[modifica]
Originari d'una família resident a Londres, els seus pares decidiren traslladar-se fins a Oxford per evitar els bombardejos de la Segona Guerra mundial. Quan Stephen tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a escola i després al Col·legi Major Universitari d'Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtiques, malgrat que son pare hauria preferit que estudiés medicina, però pel fet que les matemàtiques no podien estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no gaire treball, se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.
Posteriorment, Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Dennis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el doctorat va passar a ser investigador, i més tard professor al Col·legi de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des del 1979 ocupà el lloc de professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del reverend Henry Lucas, el qual havia estat membre del parlament per la universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, el 1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec el va mantenir fins a l'1 de novembre del 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green.[2] Va morir el 14 de març de 2018 als 76 anys, coincidint amb el Dia Pi.
Investigacions[modifica]
Stephen Hawking treballà en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle xx. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.
Sobre la pregunta de Déu[3], hi ha una evolució en el pensament de Hawking, que conclou que no fa falta la seva existència per a l'existència de l'univers.
| « | No dic que Déu no existexi. Déu és el nom que la gent li dona a la raó per què som aquí. Però, crec que aquesta raó són les lleis de la física i no algú amb qui podem tenir una relació personal. | » |
| — Stephen Hawking[4] | ||
| « | Hom podria preguntar què hi havia abans, però la resposta és que no hi havia res abans del "big bang", de la mateixa manera que no hi ha res més al sud del pol sud. | » |
| — Stephen Hawking[4] | ||
Esclerosi lateral amiotròfica[modifica]
Hawking estava afectat d'una discapacitat severa des que se li va diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li va impedir mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment, els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d'aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que van sobreviure molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat.
El 1985, va patir una traqueotomia i des de llavors va utilitzar un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment, va anar perdent l'ús de braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent-hi la força del coll per a mantenir el cap dret; la seva mobilitat era pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitzava en públic estava controlada per un ordinador que Hawking dirigia mitjançant lleus moviments de cap i ulls, cosa que també li permetia seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.
Reconeixements[modifica]
El professor Hawking tenia dotze doctorats honorífics, va guanyar el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. Era receptor de nombrosos premis, guardons i medalles, i era Membre d'Honor de la Royal Society i de la US National Academy of Sciencies. Stephen Hawking va continuar combinant la vida en família (té tres fills i un net) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.
- 1975 - Eddington Medal
- 1985 - Gold Medal of the Royal Astronomical Society
- 1988 - Wolf Prize - in Physics
- 1989 - Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia
- 1999 - Julius Edgar Lilienfeld Prize de l'American Physical Society[5]
- 2006 - Medalla Copley
Publicacions[modifica]
Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:
- Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
- Relativitat general: revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
- 300 anys de gravetat amb W. Israel.
Stephen Hawking ha publicat cinc llibres de divulgació:
- Breu història del temps, el seu èxit de vendes (Bantam Press, 1988)
- Forats negres i universos bebès i altres assajos (Bantam Books, 1993)
- L'univers en una closca de nou (2001)
- Brevíssima història del temps (2003)
- El gran disseny (2010)
Referències[modifica]
- ↑ «Stephen Hawking dies aged 76» (en en-gb). BBC News, 14-03-2018.
- ↑ La Vanguardia - Lina María Aguirre. «El sucesor de Hawking» (en castellà), 03-11-2009. [Consulta: 26 novembre 2009].
- ↑ «Hawking i la pregunta de Déu» (en català). Catalunya Religió, 14-03-2018. [Consulta: 14 març 2018].
- ↑ 4,0 4,1 10 Questions to Stephen Hawking TIME, 15 de novembre del 2010. (anglès)
- ↑ [1]
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) Pàgina de Stephen Hawking.
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 1989.
Articles a la xarxa[modifica]
- (anglès) Emma Ross, Stephen Hawking celebra els anys, 7 de gener de 2002, LA Times , LA Times.
- (anglès) Hawking celebrates own brief history, 7 de gener de 2002, BBC.
- (anglès) Black holes turned "inside out", 22 de juliol de 2004, BBC.
- (anglès) Colonies in space may be only hope, says Hawking 16 d'octubre del 2001, The Daily Telegraph.
| |||||
| ||||||
- Físics anglesos
- Escriptors anglesos en anglès
- Premis Príncep d'Astúries de la Concòrdia
- Professors de ciències naturals
- Professors de matemàtiques a la Universitat de Cambridge
- Alumnes de la Universitat d'Oxford
- Alumnes de la Universitat de Cambridge
- Premiats amb les medalles Copley
- Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Membres de la Royal Society
- Membres de l'Orde dels Companys d'Honor
- Persones d'Oxford
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Ateus
- Físics teòrics
- Divulgadors científics britànics