Jiddisch
| ייִדיש | |
|---|---|
| Tipus | llengua SVO, llengua V2, llengua nominativo-acusativa, llengua accentuada i llengua fusional |
| Parlants | |
| 3 milions (est. 1991) | |
| Parlants nadius | 1.500.000 |
| Parlat a | L'Argentina, EUA, Israel i d'altres, especialment d'Europa de l'Est |
| Oficial a | Suècia com a llengua minoritària, a Bielorússia i a la Província autònoma dels Hebreus. |
| Classificació lingüística | |
| llengües humanes llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals grup alemany |
|
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Alfabet hebreu |
| Institució de normalització | YIVO |
| Història | history of Yiddish |
| Codis | |
| ISO 639-1 | yi |
| ISO 639-2 | yid |
| ISO 639-3 | yid |
| SIL | ydd |
| Glottolog | yidd1255 |
| Ethnologue.com | yid |
| IETF | yi |
 |
|
El jiddisch (pronunciat iíddix) o judeoalemany (jiddish oriental: [ייִדיש], iídix, que volia dir 'jueu'; anglès: Yiddish) és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. S'escriu normalment en l'alfabet hebreu. Era una llengua molt parlada, però durant el segle xx va patir una brutal davallada. Actualment, no se sap quanta gent la parla i les estimacions no arriben més enllà dels quatre milions. Pràcticament no en queda cap parlant al territori original, però sí escampats per arreu del món.
La seva filiació és: llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.
«Potser el iídix és una llengua moribunda, però és l’única llengua que conec bé. El iídix és la meva llengua materna i res del que ve de la mare no mor mai de debò.» Isaac Bashevis Singer.
Contingut
Geografia[modifica]
Fa uns segles el jiddisch es localitzava sobretot a Alemanya, que va ser el bressol de la llengua. Després de la Segona Guerra Mundial, els parlants es van escampar per tot al món. Actualment hi ha comunitats importants de jiddisch-parlants a: Ucraïna, Romania, Polònia, Hongria, Lituània, Bielorússia, l'Argentina, Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Estònia, Letònia, Moldàvia, Panamà, Puerto Rico, Rússia, Sud-àfrica, Uruguai i els Estats Units. Les ciutats amb més percentatge de jiddisch-parlants són: Cracòvia, Wrocław, Varsòvia, Vílnius, Lviv, Txernivtsí, Odessa i Kíev/Kíev
Història[modifica]
L'etnònim jiddisch vol dir jueu (adjectiu) i hi ha qui considera que com a nom de la llengua prové de la transformació de jüdisch-deutsch, és a dir, judeoalemany.
La llengua prové genèticament de l'hebreu clàssic, encara que, des del punt de vista tipològic, forma part del grup de les llengües germàniques. Això succeeix perquè el canvi lingüístic va anar lligat a l'alemany fins al punt de transformar la seva estructura en una de nova, pròpia de les llengües germàniques.
Els jueus han estat perseguits en moltes ocasions de la història i aquest fet va propiciar que emigressin sovint i estiguessin en contacte amb moltes cultures. És per això que la llengua dels jueus ha servat paraules i construccions de diversos idiomes. És un mosaic únic al món que ara està en perill de desaparició.
Els primers textos en jiddisch són del segle XIV. Les posteriors migracions jueves cap a l'est d'Europa estenen la llengua, la qual és molt parlada a Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia i Hongria.
Va ésser una de les moltes llengües oficials de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial els parlants de jiddisch van patir la diàspora, la qual cosa va fer que s'estengués cap als Estats Units i Llatinoamèrica, particularment a l'Argentina. Es va produir un abandonament massiu de la llengua, sobretot després de decidir que l'idioma del nou estat d'Israel no seria el jiddisch. Van aparèixer molts prejudicis envers la llengua, fonamentats en la creença que la veritable llengua dels jueus era l'hebreu i no pas el jiddisch.
És una llengua literària i el seu màxim exponent és l'escriptor estatunidenc Isaac Singer, premi Nobel el 1978.
S'estudia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. És una de les llengües oficials de Rússia i Bielorússia, però no ho és a Israel, on l'hebreu és l'única llengua jueva oficial. S'escriu principalment amb l'alfabet hebreu, encara que assenyalant les vocals. També s'escriu amb l'alfabet llatí, segons la pronunciació del jiddisch de Lituània. La modalitat actualment normativitzada es basa en el jiddisch d'Ucraïna.
Varietats i dialectes[modifica]
Quan parlem del jiddisch ens referim habitualment a l'anomenat jiddisch oriental, tot i que existeix també una altra varietat, el jiddisch occidental, que correspondria a la població jueva que no va emigrar d'Alemanya. Es parlava abans de l'holocaust a Alemanya, Holanda, Suïssa, Alsàcia, Txèquia, Eslovàquia i l'oest d'Hongria. Ambdues varietats són inintel·ligibles entre elles. El jiddisch occidental és considerat avui en dia una llengua en vies d'extinció o ja extinta, a causa l'extermini nazi. Abans de la Segona Guerra Mundial era una llengua parlada per milers de persones.
Dialectes:
- Per al jiddisch occidental:
- Per al jiddisch o jiddisch oriental:
Nombre de parlants[modifica]
No tenim gaires dades sobre el nombre de parlants, i fins i tot hi ha qui la considera una llengua extinta. Les estimacions per al jiddisch són d'uns 4 milions per a l'Europa de l'Est, 250.000 per a Israel i els Estats Units, i 500.000 a la resta del món.
S'estima que pràcticament el 100% dels jiddisch-parlants són bilingües amb altres llengües (anglès, rus, hebreu, ucraïnès, etc.)
Gramàtica[modifica]
El jiddisch és bàsicament alemany antic amb préstecs eslaus, anglesos i semítics. Presenta respecte de l'alemany un sistema gramatical simplificat.
- Les vocals alemanyes "a" són en jiddisch "o".
- Té tres gèneres i dos nombres.
- Posseeix la declinació genitiva, amb el morfema "-s".
- El verb manté l'estructura de l'alemany.
- Hi ha un article definit ("der" masculí, "di" femení i "dos" neutre) i un d'indefinit ("a/an").
Lèxic[modifica]
(Com que el jiddisch s'escriu en alfabet hebreu, aquí utilitzarem també la transcripció fonètica de les paraules en alfabet llatí). A continuació donem la correspondència en jiddisch de diverses paraules catalanes, utilitzant una transcripció fonètica de les paraules jiddisch en l'alfabet llatí:
- on vu װוּ
- saber visn װיסן
- jueu yid ייִד
- noi yingl ייִנגל
- vi vayn װײַן
- no neyn נײן
- hora sho שעה
- porta tir טיר
- molt zeyer זײער
- un eyns אײנס
- dos tsvey צװײ
- tres dray דרײַ
- quatre fir פֿיר
- cinc finf פֿינף
- sis zeks זעקס
- set zibn זיבן
- vuit akht אַכט
- nou nayn נײַן
- deu tsen צען
Vegeu també[modifica]
- klezmer, gènere de música jiddisch.
- Alfabet hebreu emprat en jiddisch
- Mazal tov
Bibliografia[modifica]
-
Baumgarten, Jean (transl. and ed. Jerold C. Frakes), Introduction to Old Yiddish Literature, Oxford University Press, Oxford, 2005, ISBN 0-19-927633-1.
- Cohen, David (Rabbi), Yiddish: A Holy Language, Mesorah Publications, Nova York, 2004 (en hebreu).
- Estraikh, Guennadi, Soviet Yiddish: Language Planning and Linguistic Development, Clarendon Press, Oxford, 1999, ISBN 0-19-818479-4.
- Fishman, David E., The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press, Pittsburgh, 2005, ISBN 0-8229-4272-0.
- Fishman, Joshua A. (ed.), Never Say Die: A Thousand Years of Yiddish in Jewish Life and Letters, Mouton Publishers, The Hague, 1981, ISBN 90-279-7978-2 (in Yiddish and English).
-
Frakes, Jerold C., Early Yiddish Texts 1100-1750, Oxford University Press, Oxford, 2004, ISBN 0-19-926614-X.
- Jacobs, Neil G., Yiddish: A Linguistic Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2005, ISBN 0-521-77215-X.
- Katz, Dovid, Grammar of the Yiddish Language, Duckworth, London, 1987, ISBN 0-7156-2161-0.
-
Katz, Dovid, Words on Fire: The Unfinished Story of Yiddish, Basic Books, New York, 2004, ISBN 0-465-03728-3.
- Kriwaczek, Paul, Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation, Weidenfeld & Nicolson, London, 2005, ISBN 0-297-82941-6.
- Lansky, Aaron, Outwitting History: How a Young Man Rescued a Million Books and Saved a Vanishing Civilisation, Algonquin Books, Chapel Hill, 2004, ISBN 1-56512-429-4.
- Liptzin, Sol, A History of Yiddish Literature, Jonathan David Publishers, Middle Village, NY, 1972, ISBN 0-8246-0124-6.
-
Schaechter, Mordkhe, The Standardized Yiddish Orthography: Rules of Yiddish Spelling, 6th ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-25-0 (in Yiddish and English).
- Shandler, Jeffrey, Adventures in Yiddishland: Postvernacular Language and Culture, University of California Press, Berkeley, 2006, ISBN 0-520-24416-8.
- Weinreich, Uriel. College Yiddish: an Introduction to the Yiddish language and to Jewish Life and Culture, 6th revised ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-26-9 (in Yiddish and English).
- Weinstein, Miriam, Yiddish: A Nation of Words, Ballentine Books, New York, 2001, ISBN 0-345-44730-1.
- Wex, Michael, Born to Kvetch: Yiddish Language and Culture in All Its Moods, St. Martin's Press, New York, 2005, ISBN 0-312-30741-1.
- Wexler, Paul, Two-Tiered Relexification in Yiddish: Jews, Sorbs, Khazars, and the Kiev-Polessian Dialect, Berlin, New York, Mouton de Gruyter, 2002, ISBN 3-11-017258-5.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jiddisch |
- Di Velt fun Yidish: Audio Stories
- Pàgina de Recerca de la Llengua Jueva: Yiddish
- Diccionari jiddisch on-line
- Internationale Medienhilfe (IMH) – Federació de Mèdia Jiddish i germano-alemanys d'arreu del món
- Judaeo-German - Jewish Encyclopedia
- Shtetl
- Yugntruf-Joventut pel Jiddisch
- Informació sobre Jiddisch a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ydd” (anglès)
Audiovisual[modifica]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||
