Papallona
| Nom vulgar sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 |
|
| Organismes amb aquest nom | |
|
|
 |
Les papallones,[1] i les variants següents, recollides al diccionari normatiu: palomes/palometes[1][2] (forma pròpia dels dialectes occidentals, especialment del sud, i Eivissa), volaines i volia(i)nes[1] (utilitzades sobretot a la zona pirinenca i a algunes comarques del Prepirineu, en Tortosí meridional), volalls (Alt Empordà, Garrotxa), o voliols, pitavoles[1] (Andorra, voles al Pallars) o vitivoles, papallons[1] (Vallès i Balears) o senyoretes són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters. En alguns parlars valencians hom distingeix entre palometes (les de nit) i papallones (les de color)
Contingut
Noms dialectals a l'ALDC[modifica]
parpallol/parpillol (Rosselló, Capcir, La Jonquera), pampallola (baix Rosselló, Conflent), parpanyol/parpinyol (Rosselló), volei (Vallespir), (papovolai o volai a Camprodon. A Mallorca babaianes al costat de papallons i papallones. A Eivissa papalloles i de les nocturnes papallons. També són balears ?? antinyolla i bastraix.
Divisions i morfologia[modifica]
Les papallones se separen en dues classes:
- Papallones diürnes o Ropalòcers (Rhopalocera)
- Papallones nocturnes o Heteròcers (Heterocera)
Les papallones viuen actualment a tots els continents, des del nivell del mar fins a les muntanyes més altes i des dels tròpics fins a les regions àrtiques. Per aquesta raó i perquè són ben conegudes, són uns dels millors organismes bioindicadors.
Es caracteritzen per tenir unes ales cobertes d'escates, que poden ser de molts colors. La vistositat d'algunes espècies les ha fet famoses arreu del món. Cal dir, però, que no totes són de colors bonics i llampants. Per exemple, les papallones nocturnes solen ser més petites, de colors apagats i discrets.
Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions; per exemple, poden servir per al camuflatge o bé per espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.
Les papallones adultes de la majoria d'espècies s'alimenten bàsicament del nèctar de les flors. Per fer-ho disposen d'un aparell bucal modificat en què hi ha l'espiritrompa, un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que es pot desenrotllar per succionar el nèctar, de manera semblant a com es fa amb una canya de les que es fan servir per beure. De vegades, l'espiritrompa és tan llarga com tot el cos de la papallona.
Les papallones tenen una funció molt important dins els ecosistemes: la pol·linització. Anant de flor en flor, les papallones barregen els diferents pòl·lens, i fecunden així les flors.
Se'n coneixen, de moment, unes 20.000 especies, però encara en queden moltes per descobrir.
Cladograma[modifica]
| Macrolepidoptera |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cicle biològic[modifica]
Les papallones tenen un cicle de vida de metamorfosi completa, és a dir, que durant la seua vida passen per quatre estats amb una morfologia força diferenciada:
- Ou
- Larva o eruga
- Pupa (crisàlide)
- Papallona adulta o imago, és aquesta forma la que s'acostuma a anomenar papallona
El cicle sencer pot durar des de poques setmanes fins a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparèixer quan broti la planta nutrícia, i l'adult, quan les flors de les quals s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps. Per aconseguir-ho, les papallones es guien pel fotoperíode, la temperatura i la pressió atmosfèrica.
Una bona definició d'eruga és "estómac ambulant". Efectivament, l'eruga té una voracitat extrema i el primer que fa en néixer és menjar-se la closca de l'ou. El creixement de l'eruga és rapidíssim i espectacular: multiplica el seu pes per tres mil des que neix.
Durant la fase de crisàlide es produeix el que es coneix com a metamorfosi completa: tots els teixits de la larva es desfan i només resta intacte un grup de cèl·lules, els discos imaginals, a partir de les quals es construeix la papallona adulta. Quan es troba en fase de pupa, la papallona pot viure sota terra, agafada sota una fulla…
La papallona adulta no creix mai i només li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per aconseguir aparellar-se i pondre els ous, en el cas de la femella; un cop fet això, moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen de les reserves de l'eruga.
Llista d'algunes espècies comunes a Catalunya[modifica]
- Aglais urticae - papallona de les ortigues, vanessa de les ortigues
- Agrius convolvuli — borinot de les corretjoles, borinot gris
- Anthocharis cardamines — palometa
- Anthocharis euphenoides — palometa
- Apatura ilia— tornassolada
- Aphantopus hyperantus — papallona d'ullets
- Aporia crataegi — Blanqueta de l'espinaler
- Argynnis aglaja — nacrada gran
- Argynnis pandora — cardenal
- Argynnis paphia— nacrada
- Aricia cramera — rogeta de l'esteperol
- Callophrys rubi — blaveta verda
- Carcharodus alceae — blaveta borda
- Celastrina argiolus — blaveta de l'heura
- Charaxes jasius — papallona de l'arboç, papallona de l'arbocera
- Colias crocea — grogueta, papallona de l'alfals
- Eudia pavonia — petit paó de nit, papallona de Sant Antoni
- Gonepteryx cleopatra — llimonera taronja
- Gonepteryx rhamni — llimonera
- Hyles euphorbiae — borinot de les lletereses
- Inachis io — paó de dia
- Iphiclides podalirius — xuclallet, papallona zebrada
- Lampides boeticus — blaveta de la ginesta
- Leptidea sinapis — blanqueta de bosc
- Leptotes pirithous — blaveta del romaní
- Lasiommata megera — papallona del margall
- Limenitis reducta — nimfa dels rierols, papallona atzur
- Lycaena phlaeas — rogeta, rotgeta
- Macroglossum stellatarum — bufaforats
- Maniola jurtina — papallona d'alzinar
- Neozephyrus quercus — blaveta dels roures[3]
- Nymphalis antiopa — papallona dels pollancres, papallona dels polls, vídua de dol
- Pandoriana pandora — papallona grossa de les violetes
- Papilio machaon — papallona rei, papallona tigre[4]
- Pararge aegeria sardoa — papallona del gram, papallona de l'agram, papallona de la grama
- Parnassius apollo — papallona apol·lo
- Pieris brassicae — blanqueta de la col, papallona de la col
- Pieris napi — blanqueta del rave, papallona del rave
- Pieris rapae — blanqueta de la ravenissa, papallona de la ravenissa
- Polygonia c-album — papallona retallada
- Polyommatus bellargus — blaveta
- Polyommatus hispana — blaveta del gram
- Polyommatus icarus — rogeta de l'ugó
- Pontia daplidice — papallona de la mostassa
- Saturnia pyri — gran paó de nit
- Satyrium esculi — papalloneta de l'alzina, blaveta de l'alzina
- Satyrium w-album — papalloneta de l'om, blaveta de l'om
- Vanessa atalanta — papallona reina
- Vanessa cardui — papallona dels cards
- Zerynthia rumina — arlequí[5]
- Zygaena filipendulae — gitana, gitaneta
Espècies introduïdes[modifica]
- Antheraea pernyi — paó de nit xinès, papallona de la seda de les alzines - (Espècie de la Xina introduïda per a la producció de seda al segle XIX)
- Cacyreus marshalli, (Butler, 1898) — blaveta dels geranis - (Espècie sud-africana introduïda accidentalment)
La papallona en la cultura[modifica]
La papallona es considera l'encarnació de l'ànima en moltes cultures orientals (de fet, la paraula grega que significa "papallona" també vol dir "esperit" o "ànima"). Per això pot ser vista com a portadora de bona sort (contacte amb l'altre món) o com un presagi perillós (un mort que torna). A la Xina, però, simbolitza l'amor, en una imatge semblant a la del cor occidental, i per als asteques era una imatge del foc i les divinitats associades.
A molts països és una al·legoria de la bellesa i la fragilitat, per això és una imatge metafòrica de la dona jove. La seva vida és també símbol de transformació i canvi: sortir de la crisàlide per esdevenir millors.
L'anomenat efecte papallona és una imatge per explicar que tot està relacionat. La papallona també ha inspirat models tecnològics de coloració sense pigments i ha donat nom a un tipus de navalla que recorda les seves ales quan s'obre.
Les espècies més grans i espectaculars pels seus colors viuen a les regions subtropicals, i hi ha gent que té el col·leccionisme de papallones com a entreteniment.
Vegeu també[modifica]
- Llista de papiliònids de la península Ibèrica i Balears
- Llista de nimfàlids de la península Ibèrica i Balears
- Llista de pièrids de la península Ibèrica i Balears
- Llista de licènids de la península Ibèrica i Balears
- Llista d'hespèrids de la península Ibèrica i Balears
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Cartells il·lustrats Les papallones de Catalunya
- Diccionari dels Noms de papallones al TERMCAT
- Fitxes de les papallones d'Andorra
- Papallones dels Països Catalans
- Papallones dels Països Catalans - Blanquetes i palometes 90731
- Papallones dels Països Catalans - Papallones diürnes 90754
- Museu de les papallones de Catalunya
- Que no tenien nom, les papallones? TERMCAT
|
