2014

2014 en altres calendaris

Calendari gregorià	2014 MMXIV
Ab urbe condita	2767
Calendari armeni	1463
Calendari xinès	4710 – 4711
Calendari hebreu	5774 – 5775
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	2069 – 2070 1936 – 1937 5115 – 5116
Calendari persa	1392 – 1393
Calendari islàmic	1436 – 1437
Calendari rúnic	2264

L'any 2014 és un any normal començat en dimecres. En el calendari gregorià és el 2014è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 14è any del tercer mil·lenni i del segle XXI, i el 5è any de la dècada del 2010.

Les Nacions Unides han designat el 2014 com l'Any Internacional de l'Agricultura Familiar, i la UNESCO com l'Any Internacional de la Cristal·lografia.

Esdeveniments

Països Catalans 

• 6 a 8 de juny: Andorra Red Music
• 31 de maig i 1 de juny: Olot acull la XXI Vila Gegantera Gironina i celebra els 125 anys dels Gegants d'Olot.
• 9 de novembre: Se celebra Consulta sobre la independència de Catalunya.
• 24 de juliol: Finalitza el concurs públic per la creació de la T-Mobilitat
• 28 de desembre: Es funda els Joves Lectors Catalans grup juvenil format per nois i noies de Catalunya que comparteixen una passió en comú, la lectura.
• S'estrena el documental Sobre la marxa
• S'estrena el documental Economia col·lectiva. L'última revolució d'Europa

Resta del món 

• 1 de gener:
  • Letònia adopta l'euro com a moneda pròpia.
  • Grècia pren el relleu a Lituània en la presidència de la Unió Europea, que se centrarà en política marina.
• 8 de gener: El futbolista alemany Thomas Hitzlsperger es declara públicament homosexual.
• Febrer, Àfrica Occidental: s'inicia el pitjor brot d'Ebola segons l'OMS, causant unes 28.635 infeccions i 11.314 morts.

• 7 de febrer, Sotxi, Rússia: Inici del Jocs Olímpics d'hivern de 2014.
• 26 de febrer, Cali, Colòmbia: Inici del Campionat del món de ciclisme en pista de 2014.
• 29 d'abril: Eclipsi solar anul·lar.
• 10 de maig, Dinamarca: Celebració del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2014.
• 24 de maig, Silkeborg, Dinamarca: primer campionat mundial de futbol a tres bandes
• 22 - 25 de maig: Eleccions al Parlament Europeu de 2014.
• 11 de juny: Taxistes d'arreu del món es manifesten en contra de l'aplicació Uber.
• 12 de juny, Brasil: Inici de la Copa del Món de Futbol de 2014.
• 8 de juliol, Franja de Gaza: s'inicia l'ofensiva coneguda com a Operació Marge Protector per part de les Forces de Defensa d'Israel.
• 17 de juliol: el vol 17 de Malaysia Airlines és abatut per un míssil a Ucraïna. Tots els passatgers i la tripulació, 298 persones en total, van perdre la vida.
• 23 de juliol, Glasgow, Escòcia: Inici dels Jocs de la Commonwealth.
• 23 de juliol: el vol 5017 d'Air Algérie s'estavella a la regió del Sahel (Mali) sense que hi hagués cap supervivent entre els 116 ocupants.

• 12 d'agost, Zuric, Suïssa: Inici del Campionat d'Europa d'atletisme de 2014.
• 16 d'agost, Nanquín, República Popular de la Xina: Inici dels Jocs Olímpics de la Joventut.
• 22 d'agost: s'estrena la sèrie d'animació BoJack Horseman.
• 30 d'agost, Espanya: Inici del Campionat del Món de bàsquet masculí de 2014.
• 3 de setembre, Santander, Espanya: Inici del Campionat del Món de Vela de 2014.
• 18 de setembre: Referèndum d'independència d'Escòcia respecte del Regne Unit.
• 19 de setembre, Inchon, Corea del Sud: Inici dels Jocs Asiàtics.
• 27 de setembre, Turquia: Inici del Campionat del Món de Bàsquet Femení de 2014.
• Cimera sobre Seguretat Nuclear de 2014
• Ofensiva de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant contra el feble govern d'Iraq.
• 17 d'octubre: Tanzània dóna la nacionalitat a 162.000 refugiats de Burundi.
• El moviment Pegida islamòfob inicia manifestacions en contra del govern alemany en protesta contra la que consideren islamització d'Occident.
• 30 d'octubre, Uagadugu, Burkina Faso, Aixecament burkinès de 2014 contra el president Blaise Compaoré que va acabar dimitint.
• 21 de novembre
  • L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anunciat que 40 persones han mort per la pesta i 80 més estan infectades a Madagascar des que aquesta es va documentar a finals d'agost de 2014.
  • Michel Kafando esdevé el nou president de transició de Burkina Faso després de l’aixecament burkinès de 2014.
• 14 de novembre: Arribada del satèl·lit Roseta al cometa Txuri.
• 30 de novembre: S'estrena la sèrie de televisió sueca Blå ögon
• 1 - 12 de desembre, Lima, Perú: Se celebra la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic 2014.
• 28 de desembre, Indonèsia: el vol Indonesia AirAsia 8501 desapareix sobre el mar de Java amb 162 ocupants.
• S'estrena el documental Mudbloods

• Aziza Brahim grava el seu tercer disc.

Necrològiques

Vegeu també: Categoria:Morts el 2014

Països Catalans

Gener

• 2 de gener, l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp: Josep Seguer i Sans, jugador i entrenador de futbol català.
• 9 de gener, Barcelona: Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío, escriptor, editor i crític literari català.

Febrer

• 6 de febrer, Barcelona: Tatiana Sisquella i Cañabate, periodista catalana.
• 10 de febrer, Barcelona: Pere Tena i Garriga, sacerdot catòlic català.
• 19 de febrer, Alacant, Alacantí: Juan Antonio Montesinos García, polític valencià.
• 22 de febrer, Vila-real, Plana Baixa: Vicent Llorens i Poy, pintor i escultor valencià.
• 24 de febrer, Barcelona: Joan Vergés i Calduch, poeta català.
• 28 de febrer, Barcelona: Anna Maria Moix i Meseguer, escriptora catalana.

Març

• 1 de març, Barcelona: Ricard Fornesa i Ribó, empresari i advocat català.
• 12 de març, Barcelona: Isidre Flotats i Vilanova, jugador i entrenador de futbol català.
• 19 de març, Puigverd de Lleida, Segrià: Enric Ribelles i Seró, jugador de futbol català.
• 29 de març, Girona, Gironès: Modest Prats i Domingo, filòleg i teòleg català.

Abril

• 7 d'abril, Barcelona: Josep Maria Subirachs i Sitjar, escultor i pintor català.
• 14 d'abril, Barcelona: Albert Manent i Segimon, escriptor català.
• 16 d'abril, Badalona, Barcelonès: Joan Blanch i Rodríguez, polític i advocat català, alcalde de Badalona.
• 21 d'abril, Barcelona: Craig Hill, actor estatunidenc.
• 23 d'abril
  • Tortosa, Baix Ebre: Gerard Vergés i Príncep, escriptor català.
  • Barcelona: Antoni Maria Oriol i Tataret, professor de teologia cubano-català.
• 25 d'abril, Barcelona: Francesc Vilanova i Bayó, Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol català.

Maig

• 8 de maig, Barcelona: Mercedes Salisachs i Roviralta, escriptora catalana en llengua castellana.
• 16 de maig, Barcelona: Albert Viaplana i Veà, arquitecte català.
• 17 de maig, Barcelona: Guillem Cifré i Barrabín, dibuixant de còmics, pintor i il·lustrador català.
• 23 de maig, Barcelona: Miquel Caminal i Badia, politòleg català.
• 24 de maig, Sabadell, Vallès Occidental: Lluís Subirana i Rebolloso, sardanista català.

Juny

• 4 de juny, Barcelona: Tomàs Gil i Membrado, compositor i instrumentista català.
• 12 de juny, Barcelona: Francesc Vallverdú i Canes, sociolingüista català.
• 25 de juny, Barcelona: Ana María Matute Ausejo, novel·lista catalana en llengua castellana.

Juliol

• 5 de juliol, Barcelona: Jordi Peix i Massip, activista agrari català, fundador del Banc dels Aliments.
• 9 de juliol, Barcelona: Josep Forment, editor, escriptor i traductor català.

Agost

• 27 d'agost, Barcelona: Jaume Vallcorba i Plana, filòleg i editor català.
• 27 d'agost, Barcelona: Peret, cantautor català d'ètnia gitana.
• 30 d'agost, Barcelona: Manuel Pertegaz Ibáñez, dissenyador de moda català d'origen aragonès.

Setembre

• 3 de setembre, Barcelona: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català.
• 8 de setembre, Barcelona: Joan Claret i Corominas, filòsof i pintor català.
• 9 de setembre, Barcelona: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana.
• 23 de setembre, Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana, filla d'Antoni Rovira i Virgili.

Octubre

• 2 d'octubre, Barcelona: Eduard Kucharski i Gonzàlez, jugador de bàsquet català.
• 4 d'octubre, València, l'Horta: Joan Molina, actor valencià.

Novembre

• 1 de novembre, Barcelona: Gustau Biosca i Pagès, futbolista català.
• 14 de novembre, Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet.
• 16 de novembre:
  • Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català.
  • Barcelona: Josep Maria Bachs i Torner, presentador de ràdio i televisió català.

Desembre

• 1 de desembre, Igualada, Anoia: Sita Murt, empresària i dissenyadora de moda catalana.
• 9 de desembre, Faura, Camp de Morvedre: Joan Garcés i Queralt, compositor i director d'orquestra valencià.
• 13 de desembre, Barcelona: Joan Barril i Cuixart, escriptor i periodista català.

Resta del món

Gener

• 5 de gener, Lisboa, Portugal: Eusébio da Silva Ferreira, futbolista portuguès.
• 6 de gener, París, França: Marina Ginestà i Coloma, icona fotogràfica catalana durant la Guerra Civil Espanyola.
• 7 de gener, Bruges, Flandes: Emiel Pauwels, atleta de salt d'alçada, llançament de disc i de javelina flamenc.
• 11 de gener, Tel Aviv, Israel: Ariel Sharon, polític i militar israelià.
• 14 de gener, Heidelberg, Alemanya: Vugar Gaixímov, escaquista àzeri.
• 20 de gener, Bolonya, Itàlia: Claudio Abbado, director d'orquestra italià.
• 21 de gener, Musomishta, Bulgària: Georgi Slavkov, futbolista búlgar.
• 25 de gener:
  • Poitiers, França: Marcelino Bilbao Bilbao, militar i activista polític basc.
  • Kecskemét, Hongria: Gyula Sax, escaquista hongarès.
• 27 de gener, Beacon (Nova York), EUA: Pete Seeger, cantautor i activista polític estatunidenc (n. 1919).
• 28 de gener, Madrid, Espanya: Blas Piñar López, notari i polític espanyol.
• 31 de gener, Budapest, Hongria: Miklós Jancsó, director de cinema i guionista hongarès.

Febrer

• 1 de febrer:
  • Madrid: Luis Aragonés, jugador i entrenador de futbol espanyol.
  • Innsbruck, Àustria: Maximilian Schell, actor suís d'origen austríac.
  • Moscou, Rússia: Vassili Petrov, militar soviètic.
• 2 de febrer:
  • Nova York, EUA: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc.
  • Berlín, Alemanya: Gerd Albrecht, director d'orquestra alemany.
• 5 de febrer, Hamden, EUA: Robert Alan Dahl, politòleg i professor universitari estatunidenc.
• 10 de febrer, Woodside, EUA: Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca.
• 14 de febrer, Preston, Anglaterra: Thomas Finney, futbolista anglès.
• 18 de febrer, Anvers, Flandes: Kristof Goddaert, ciclista flamenc.
• 19 de febrer: Szilárd Borbély, escriptor, poeta i acadèmic hongarès.
• 20 de febrer, Montevideo, Uruguai: Rafael Addiego Bruno, polític i jurista uruguaià, President de l'Uruguai.
• 24 de febrer, Punta Ballena, Uruguai: Carlos Páez Vilaró, pintor, escultor i escriptor uruguaià.
• 25 de febrer, Maputo, Moçambic: Mário Esteves Coluna, futbolista portuguès.
• 26 de febrer:
  • Cancún, Mèxic: Paco de Lucía, guitarrista espanyol.
  • Budapest, Hongria: Dezső Novák, futbolista hongarès.
• 27 de febrer, Saragossa, Espanya: Maria de Ávila, ballarina i coreògrafa catalana.

Març

• 1 de març, París: Alain Resnais, director de cinema francès.
• 6 de març, Catània, Itàlia: Manlio Sgalambro, filòsof italià.
• 12 de març, Praga, Txèquia: Věra Chytilová, directora de cinema txeca.
• 19 de març, ?: Patrick Joseph McGovern, empresari estatunidenc.
• 20 de març:
  • Bilbao, País Basc: Iñaki Azkuna, polític basc, alcalde de Bilbao.
  • São Paulo, Brasil: Hilderaldo Luiz Bellini, futbolista brasiler.
• 23 de març, Madrid: Adolfo Suárez, advocat i polític espanyol, president d'Espanya.

Abril

• 4 d'abril, Bissau, Guinea Bissau: Kumba Ialá, polític guineà, President de Guinea Bissau.
• 6 d'abril, Ciutat de Nova York, Estats Units: Mickey Rooney, actor, director, productor, guionista i compositor estatunidenc.
• 10 d'abril, Leeds, Anglaterra: Richard Hoggart, sociòleg, filòleg i escriptor anglès.
• 20 d'abril, ?: Mithat Bayrak, lluitador turc.
• 29 d'abril, Gizeh, Egipte: Bassem Sabry, periodista i activista social egipci.

Maig

• 3 de maig, Chicago, EUA: Gary Becker, economista i professor universitari estatunidenc.
• 4 de maig:
  • Sevierville, Estats Units: Al Pease, pilot de F1 canadenc d'origen anglès.
  • Reno, EUA: Tony Settember, pilot de F1 estatunidenc.
• 7 de maig, Madrid: Manuel Jiménez de Parga, polític i jurista espanyol.
• 8 de maig, Avilés, Espanya: Yago Lamela, saltador de llargada espanyol.
• 12 de maig:
  • Tolosa de Llenguadoc, Occitània: Josep Falcó i Sanmartín, pilot de caces català.
  • Zuric, Suïssa: H.R. Giger, escultor i dissenyador gràfic suís.
  • Caracas, Veneçuela: Jacinto Convit, metge i científic veneçolà.
• 15 de maig, Quimper, Bretanya: Jean-Luc Dehaene, polític flamenc, Primer Ministre de Bèlgica.
• 18 de maig, Sydney, Austràlia: Jack Brabham, pilot de F1 australià.
• 19 de maig, Colònia, Alemanya: Franz-Paul Decker, director d'orquestra germano-canadenc.
• 28 de maig, Winston-Salem, EUA: Maya Angelou, escriptora, actriu, cantant i activista social estatunidenca.
• 31 de maig, João Pessoa, Brasil: Marinho Chagas, futbolista brasiler.

Juny

• 2 de juny, Roma, Itàlia: Duraisamy Simon Lourdusamy, sacerdot indi, cardenal de l'Església catòlica.
• 7 de juny, Aruanã, Brasil: Fernando Lúcio da Costa (Fernandão), futbolista brasiler.
• 9 de juny, Londres, Anglaterra: Rik Mayall, actor i escriptor anglès.
• 11 de juny, Pamplona, País Basc: Rafael Frühbeck de Burgos, director d'orquestra espanyol.
• 13 de juny, Budapest, Hongria: Gyula Grosics, futbolista hongarès.
• 14 de juny, la Corunya, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora
• 30 de juny, Poitiers, Occitània: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.

Juliol

• 7 de juliol
  • Tbilisi, Geòrgia: Eduard Xevardnadze, polític georgià, Ministre d'Afers Exteriors soviètic.
  • Madrid: Alfredo Di Stéfano Laulhé, jugador i entrenador de futbol argentí.
  • Bilbao, País Basc: Francisco Gabicacogeascoa Ibarra, ciclista basc.
• 9 de juliol, Sevilla, Espanya: Fernando Soto Martín, polític i sindicalista espanyol.
• 13 de juliol, Virgínia, EUA: Lorin Maazel, director d'orquestra estatunidenc.
• 14 de juliol, Johannesburg, Sud-àfrica: Nadine Gordimer, escriptora en anglès sud-africana.
• 16 de juliol, Zuric, Suïssa: Johnny Winter, guitarrista estatunidenc.
• 21 de juliol, Fuenmayor, Espanya: Álex Angulo, actor de cinema i televisió basc.
• 29 de juliol, Sierra Leone: Sheik Umar Khan, metge viròleg de Sierra Leone.

Agost

• 3 d'agost, París: Christian Frémont, polític francès, antic Representant Francès a Andorra.
• 4 d'agost, Lima, Perú: Rafael Santa Cruz Castillo, actor i músic peruà.
• 7 d'agost, Amsterdam, Països Baixos: Cristina Deutekom, cantant d'òpera neerlandesa.
• 9 d'agost, Buenos Aires, Argentina: Leonardo Moledo, escriptor, matemàtic i periodista argentí.
• 11 d'agost, Tiburon, EUA: Robin Williams, actor estatunidenc.
• 20 d'agost, Poona, Índia: B. K. S. Iyengar, iogui indi.
• 21 d'agost, Dublín, Irlanda: Albert Reynolds, polític irlandès, Primer Ministre d'Irlanda.
• 24 d'agost, Londres, Anglaterra: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès.
• 29 d'agost, ?: Björn Waldegård, pilot de ral·lis suec.

Setembre

• 10 de setembre, Madrid: Emilio Botín, banquer espanyol, propietari i president del Banco Santander.
• 12 de setembre, Belfast, Irlanda del Nord: Ian Paisley, polític nord-irlandès, 2n primer ministre d'Irlanda del Nord.
• 29 de setembre, Madrid: Miguel Boyer Salvador, polític i economista espanyol.

Octubre

• 4 d'octubre, Port-au-Prince, Haití: Jean-Claude Duvalier, polític haitià, 33è President d'Haití.
• 5 d'octubre, Roma, Itàlia: Andrea de Cesaris, pilot d'automobilisme italià.
• 20 d'octubre, Connecticut, EUA: Óscar de la Renta, modista dominicà.
• 25 d'octubre, Suffolk, Anglaterra: Jack Bruce, compositor, cantant i músic escocès.

Novembre

• 2 de novembre, Moscou, Rússia: Veljko Kadijević, militar iugoslau.
• 13 de novembre, Sent Gironç, Occitània: Alexander Grothendieck, matemàtic apàtrida, nacionalitzat francès.
• 19 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Mike Nichols, escriptor, productor i director de cinema, teatre i televisió estatunidenc.
• 20 de novembre, Sevilla, Espanya: Cayetana Fitz-James Stuart, aristòcrata espanyola, 18a duquessa d'Alba.
• 27 de novembre, Oxford, Anglaterra: P.D. James, escriptora anglesa.
• 28 de novembre:
  • Cancun, Mèxic: Roberto Gómez Bolaños, actor i humorista mexicà.
  • Santa Cruz de Tenerife, Espanya: Gabriel Jorge Sosa, futbolista espanyol.

Desembre

• 3 de desembre:
  • Ciutat de Mèxic, Mèxic: Vicente Leñero Otero, escriptor mexicà.
  • Neuilly-sur-Seine, França: Jacques Barrot, polític francès, comissari i vicepresident de la UE.
• 6 de desembre, Manchester, EUA: Ralph Baer, enginyer i inventor estatunidenc d'origen germànic.
• 9 de desembre, Ciutat del Vaticà: Jorge María Mejía, sacerdot argentí, cardenal de l'Església catòlica.
• 10 de desembre: Gerard Vianen, ciclista neerlandès.
• 16 de desembre: Tim Cochran, matemàtic estatunidenc (n. 1955).
• 18 de desembre, Roma, Itàlia: Virna Lisi, actriu de cinema italiana.
• 22 de desembre, Crawford, EUA: Joe Cocker, cantant anglès.
• 26 de desembre, Edegem, Flandes: Leo Tindemans, polític flamenc, 43è Primer Ministre de Bèlgica.
• 28 de desembre:
  • Madrid: Máximo San Juan, humorista gràfic i escriptor espanyol.
  • Buenos Aires, Argentina: Leopoldo Federico, director d'orquestra, compositor i bandoneoista argentí.
• 30 de desembre, Londres: Luise Rainer, actriu de cinema i teatre alemanya nacionalitzada estatunidenca.

Sense data concreta

• Israel: Es funda el Museu Bíblic d'Història Natural

Efemèrides

Països Catalans 

• 6 d'abril: Centenari de l'establiment de la Mancomunitat de Catalunya.
• 9 d'abril: Centenari del naixement de l'escriptor i dibuixant Joaquim Muntañola i Puig.
• 28 de maig: Bicentenari de la fi de la Guerra del Francès, amb la retirada de tropes franceses de Barcelona.
• 24 de juny: Centenari del naixement de l'escriptor Alexandre Cirici i Pellicer.
• 3 de juliol: Centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli i Pladevall.
• 11 de setembre: Tricentenari de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques a la Guerra de Successió Espanyola.
• 14 de setembre: Tricentenari de la caiguda de Cardona, últim reducte independent català del Principat, quedant únicament les Illes Balears sota regnat de l'arxiduc.
• 16 de desembre: Bicentenari del naixement del polític i militar Joan Prim i Prats.

Resta del món 

• 1 de gener: 20è aniversari de l'aixecament armat d'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional a l'estat de Chiapas, Mèxic.
• 27 de gener: Bicentenari de la mort del filòsof Johann Gottlieb Fichte.
• 11 de març: 10è aniversari de l'Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004.
• 31 de març: Centenari del naixement de l'escriptor i diplomàtic Octavio Paz.
• 1 d'abril: 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil Espanyola.
• 7 d'abril: Quatricentenari de la mort d'El Greco.
• 28 de juliol: Centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial.
• 19 d'agost: Bimil·lenari de la mort de l'emperador romà August.
• 26 d'agost: Centenari del naixement de l'escriptor Julio Cortázar.
• 27 d'agost: 50è aniversari de l'estrena de la pel·lícula Mary Poppins.
• 1 de setembre: 75è aniversari de l'inici de la Segona Guerra Mundial.
• 17 de setembre: 50è aniversari de l'estrena de la pel·lícula Goldfinger de la saga James Bond.
• 20 d'octubre: 50è aniversari de l'estrena de la pel·lícula Per un grapat de dòlars.
• 10 de novembre: 25è aniversari de la Caiguda del mur de Berlín.
• 26 de desembre: 10è aniversari del Tsunami de l'Oceà Índic de 2004.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2014