Tokhari
| Llengua morta | |
|---|---|
| Desapareguda el segle VIII | |
| Originaris de la conca del Tarim (Àsia central) | |
| Característiques | |
| Família lingüística | Tokhari |
| Codis | |
| Codi Glottolog | tokh1241 |
 |
|
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
El tokhari és una antiga branca de l'oest de l'actual Xina de la família indoeuropea. Hi ha poques restes d'aquests idiomes ja extints: són documents administratius escrits amb un sistema sil·làbic propi.
El conjunt de llengües tokhàries és la branca més desconeguda de les llengües indoeuropees. És format per dos idiomes mútuament inintel·ligibles, tokhari A (turfani, arsi o tokhari oriental) i tokhari B (kutxeu o tokhari occidental). Aquestes llengües es parlaren aproximadament entre els segles VI i VIII, abans que s'extingissin en assimilar-se els seus parlants amb les tribus uigurs.
Ambdues llengües es van parlar a la conca del Tarim, a l'Àsia central, on avui hi ha la província xinesa de Xinjiang. El nom prové dels tokharis (en grec: Τόχαροι, "Tókharoi") i el terme Tokharistan normalment fa referència a la Bàctria del primer mil·lenni. Un text turquès es refereix al llenguatge turfani (tokhari A) com a twqry. La seva interpretació és difícil, però F. W. K. Müller l'ha associat amb el nom dels tókharoi de Bàctria.
Comparteix trets amb les llengües romàniques, cèltiques i indoàries, si bé presenta innovacions que l'allunyen de tots els altres idiomes de la família, com la declinació en nou casos.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tokhari |
|
