1873

1873 en altres calendaris

Calendari gregorià	1873 MDCCCLXXIII
Ab urbe condita	2626
Calendari armeni	1322
Calendari xinès	4569 – 4570
Calendari hebreu	5633 – 5634
Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga	1928 – 1929 1795 – 1796 4974 – 4975
Calendari persa	1251 – 1252
Calendari islàmic	1290 – 1291
Calendari rúnic	2123

Esdeveniments

Països Catalans

• Barcelona: Es projecta el Mercat del Born.
• juliol - Alcoi (l'Alcoià): hi esclata la revolta anarco-sindicalista de la Revolució del Petroli.

Resta del món

• 10 de febrer - Espanya: Amadeu de Savoia abdica de la Corona.
• 11 de juny- Espanya: Es declara la República federal presidida per Francesc Pi Margall.
• 18 de juliol - Espanya: Nicolás Salmerón es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Pi i Margall.
• 17 de novembre - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.

Naixements

Països Catalans

• 6 de gener: Barcelona: Joaquim Mir i Trinxet, pintor català.
• 1 de febrer, Figueres (Alt Empordà): Josep Pous i Pagès, escriptor català. (m. 1952)
• 7 de febrer, Sabadell (Vallès Occidental): Paco Mutlló i Noguera, industrial, banquer i polític.
• 17 d'abril, Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor pintura historicista català, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre.
• 17 de maig, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià (m. 1954).
• 8 de juny, Monòver, Vinalopó Mitjà: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià (m. 1967).
• 17 de juny, el Masnou, Maresme: Rosa Sensat i Vilà, mestra i pedagoga catalana (m. 1961).
• 14 d'octubre, Sueca, Ribera Baixa: Josep Serrano i Simeón, compositor valencià, autor de l'Himne de l'Exposició actualment himne oficial del País Valencià (m. 1941).
• 15 d'octubre, Castellar del Vallès: Josep Germà i Homet, industrial licorer, mecenes de la cultura i l'esport i alcalde de Sabadell.
• 31 de maig, Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913).
• 27 de novembre, Barcelona: Jeroni Zanné i Rodríguez, poeta i escriptor noucentista.

Resta del món

• 26 de gener, Llorca, Múrcia: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (m. 1956).
• 15 de febrer, Augsburg, Baviera, Imperi Alemany: Hans von Euler-Chelpin, químic suec, d'origen alemany, premi Nobel de Química el 1929 (m. 1964).
• 8 de març, Berlín: Eugen Rodominsky, compositor alemany.
• 1 d'abril, Semionovo, Imperi Rus: Serguei Rakhmàninov, compositor, pianista i director d'orquestra, (m. 1943).
• 10 d'abril: Kyösti Kallio, president de Finlàndia (m. 1940).
• 28 de juny, Sainte-Foy-lès-Lyon, França: Alexis Carrel, biòleg i cirurgià francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1912 (m. 1944).
• 14 de juliol, Lekeitio: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
• 20 de juliol: Alberto Santos-Dumont, inventor, enginyer i aviador brasiler (m. 1932).
• 31 de juliol: Domingos da Costa Oliveira, primer ministre de Portugal (m. 1957).
• 20 de novembre: Ramón Castillo, president d'Argentina (m. 1944).
• 30 de novembre, Nový Jičin: Božena Benešová, escriptora txeca.
• 22 de desembre, Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany.

Necrològiques

Països Catalans

• 9 de juliol, Barcelona (Barcelonès): Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.

Resta del món

• 9 de gener, Kent, Regne Unit: Napoleó III, darrer monarca de França.
• 8 de maig, Avinyó, França: John Stuart Mill, filòsof anglès.
• 21 d'agost, París: Marie Guy-Stéphan, ballarina francesa.
• 12 de desembre, Cambridge (Massachusetts) EUA: Jean Louis Agassiz, geòleg americà d'origen suís.
• 13 de novembre, Madrid: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista del segle XIX espanyol.
• 14 de desembre, Dresden: Elisabet de Baviera, reina de Prússia (1840 - 1861).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1873